El manual d’identitat visual d’una marca és el document que engloba totes les opcions gràfiques d’un logotip i la manera d’aplicar-lo segons en quin context es trobi. La majoria de vegades incorpora la definició geomètrica del mateix i sempre, els colors i les tipografies emprades. També s’hi representen les diferents versions segons els colors: versió en positiu i negatiu, versions monocromes, en blanc o negre, la versió en escala de grisos. De vegades també por incorporar altres versions secundàries, que poden ser reduïdes o de diferent format per facilitar l’aplicació en segons quins casos. Altres aspectes que també s’hi tenen en compte són la reducció màxima a la que es pot representar per tal de garantir la seva llegibilitat. Finalment també es mostra en quins casos es poden aplicar les diferents variacions presentades en funció del context en el que es trobi, si es sobre un fons fotogràfic, fons de color clar, fons fosc… i exemples d’aplicació correctes i incorrectes.
La importància del manual d’identitat visual
Així doncs, quan s’encarrega el disseny d’un logotip, el més normal és que aquest vingui acompanyat d’aquest manual, ja que és tant important el logotip en si, com la manera en que aquest s’aplica. En algun cas aquest manual es podria obviar, quan l’aplicació del logotip s’hagi de fer sempre sobre suports limitats i coneguts. Per exemple, seria el cas d’un encàrrec del disseny d’un logotip per a una botiga petita, on aquest només apareixerà al rètol, al tiquet de compra, a les etiquetes i poca cosa més. En aquest cas, fent les versions normal i les monocromes en blanc i negre, segurament n’hi haurà prou. D’aquesta manera, el client es podria estalviar el cost que suposa que el dissenyador prepari aquest manual. Tot depèn de les necessitats que tingui la persona/empresa que fa l’encàrrec.
Un clar exemple de la falta del manual d’identitat visual
El que pot passar és que amb el temps, la marca o negoci creixi i sigui necessari ampliar les aplicacions sobre diferents suports i/o en altres contextos. També es pot donar el cas de que es vulgui fer alguna variació per tal d’acompanyar alguna novetat en el producte que representa. Aleshores poden aparèixer resultats no desitjats com és el que ha succeït amb l’aplicació de la marca del “bicing” a Barcelona (www.bicing.barcelona).
El logotip és tipogràfic, no conté cap símbol. Utilitza una sola tipografia alternant els colors negre i vermell a cadascuna de les seves lletres. D’aquesta forma queden en un únic color les lletres “bcn”, incloses dins el nom, fent referència al nom de la ciutat. Doncs bé, fins ara sempre el veiem aplicat sobre fons blanc i funcionava força bé: era distingible, memorable, llegible… Però últimament, amb la incorporació de la nova flota de bicicletes, han volgut fer un canvi i fer la majoria d’aplicacions del logotip sobre fons vermell, bastant fosc, i emprar una nova versió negativa del logotip, o sigui alternant el negre i el blanc. Resultat: mala llegibilitat i vibració de les lletres que son negres sobre aquest nou fons. Sembla el típic cas que apareix al manual en l’apartat d’aplicacions incorrectes.
Segurament, en principi, s’ha fet el que podria semblar un petit canvi, però aquest ha provocat un resultat inesperat. El problema potser ha estat aplicar un canvi no contemplat en el manual d’identitat visual o simplement, haver-lo fet i no tenir a priori aquest manual que hagués indicat com s’ha de tractar la marca visualment.
Siclick, producte gràfic.
Comunicació gràfica i creació de marques.