El problema de la resolució amb els arxius gràfics
Aquesta és la gran pregunta que per un dissenyador gràfic és fàcilment entenedora però que a gran part dels clients els hi “sona a xino”. El significat del terme resolució moltes vegades és desconegut per molts.
Però en farem cinc cèntims… En el món digital, bàsicament hi han dos tipus d’imatges: les imatges formades per un mapa de bits, també anomenades ràster o bitmap i les imatges formades per vectors. La diferència entre elles, de vegades no s’aprecia a simple vista però d’altres és massa evident i sobretot per fer segons quin tipus de feines.
Imatge “bitmap”
Les imatges de mapa de bits són les que estan formades per una malla o retícula d’elements, normalment quadrats, que tenen informació unitària de color i que és el que anomenem píxels. És tant fàcil com agafar una fotografia i dividir-la en quadradets d’un únic color cadascun. Si féssim la divisió en 9 quadrats, del color que predominés en cada espai, possiblement no s’entendria la imatge en conjunt. Així doncs, quantes més divisions fem, els píxels seran més petits, arribant a fer-se irreconeixibles a simple vista (s’hauria d’ampliar la imatge per poder-los percebre) i més bona definició tindrà la imatge en conjunt. És el que entenem per una bona resolució. El problema és que a més píxels, més informació tindrà l’arxiu i per tant, més gran és l’espai que ocuparà en el nostre ordinador. Els tipus d’arxius més comuns que funcionen d’aquesta forma són els jpg i els png, encara que n´hi han moltíssims més.
Imatge vectorial
Pel contrari, la imatge vectorial està formada per elements geomètrics dels quals se’n defineixen els seus atributs matemàtics de forma, posició… Per dir-ho de forma potser més fàcil: els contorns dels diferents objectes estan definits per fórmules matemàtiques. Cadascun d’aquests objectes té un color, o segueixen una norma, com per exemple un degradat. El gran avantatge és que aquest tipus d’imatges son ampliables sense pèrdua de nitidesa. Acostumen a ser arxius que “pesen” menys que les imatges vectorials. Alguns formats d’arxiu són els eps, els svg i alguns pdf.
Amb les diferències entre aquests dos tipus de format, s’arriba a la conclusió de que els arxius de mapa de bits han de tenir una resolució adequada al tamany al que s’utilitzarà la imatge. Això s’haurà de tenir molt en compte sobretot en el moment en que calgui fer la imatge més gran ja que els píxels també se’n faran proporcionalment, fins a poder fer-se visibles a simple vista. Aquest problema no el tindrem amb els arxius vectorials. Per contra, serà molt difícil tenir tota la informació d’una imatge bitmap amb bona resolució (milions de píxels) si pretenguéssim convertir-la a vectorial definint tots els contorns dels elements d’igual color. Així doncs, els arxius de mapa de bits són ideals per treballar amb fotografia, però en canvi, per treballar amb logotips, el més recomanable serà fer-ho amb imatges vectorial.
Siclick, producte gràfic.
Comunicació gràfica i creació de marques.